tvcreativa? tvlata?

Darrerament, Neokinok.tv s'ha interessat en el món educatiu, plenament conscient de la necessitat d'una Educació en Comunicació (EC), perquè és obvi que els estudiants han d'aprendre i practicar amb les tecnologies de la comunicació. Per això s'ha associat amb TransEducaMundi (cache), un col·lectiu í­ntimament vinculat a l'EC, i també s'ha adherit a La Xarxa d'Educació en Comunicació (cache), per a la qual ha editat (encol·laboració amb altres grups adherits) un DVD titulat "El dret a l'Educació en Comunicació"?. És ben sabut que l'estí­mul mediàtic té molta influència en la societat actual, tant en la construcció d'un món simbòlic que cohabita amb el món real com en la seva possibilitat de manipulació de desigs, necessitats de consum, creació d'opinió, etc. Per tant, hem de crear estratègies d'anàlisi i coneixement per a fer front al bombardeig constant d'informació manipulada al qual els nens i els joves són tan permeables dins i fora de l'escola. En el moment actual, la televisió té un impacte socialitzador innegable. Segons dades del Llibre Blanc: L'educació a l'entorn audiovisual, del Consell Audiovisual de Catalunya, alguns nens i nenes dediquen més temps a la televisió que a l'escola (comptant el temps d'estudi). En concret, els nens d'entre 4 i 12 anys destinen cada any 990 hores a la televisió i 960 hores a l'escola. Ferrés, J. (1994) ens adverteix sobre la importància de la dimensió publicitària del mitjà televisiu, per diversos motius: Ante todo porque lo propio de la televisión es vender. Todos los programas venden alguna cosa: ideas, valores o productos. También porque, como consecuencia, la televisión debe venderse constantemente a sí­ misma. Para poder vender ideas, productos y valores, los programas necesitan conseguir el máximo de audiencia. Para incrementar el consumo. Porque, para conseguir estos objetivos, todos los programas incorporan, cada vez más, los parámetros expresivos propios del discurso publicitario. Porque la publicidad está presente en todos los programas, al principio, en medio y al final. La presencia de la publicidad es el elemento unificador de las programaciones, lo único que confiere apariencia de unidad y coherencia a una programación dispersa y aleatoria. "¨

Així­ doncs, la nostra proposta contempla un aprenentatge significatiu que comporta una implicació de l'alumnat en tot el procés educatiu, considerant la praxi com un element indispensable. Per tal que els nens i joves no només retinguin els coneixements teòrics, sinó que també els copsin i absorbeixin mentalment, distingint entre el que és simplement aprendre i el que significa l'aprehensió -és a dir, l'absorció de l'objecte a estudiar per part del subjecte cognoscent-, l'aprenentatge ha de ser experiencial-vivencial i ha d'incloure una dimensió lúdica i experimental.

. El CAC3 diu respecte d'aquest tema:

"La superació d'aquest divorci (entre l'escola i la televisió) hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual. És a dir, ensenyar als nens i a les nenes a comprendre i a expressar-se en el llenguatge audiovisual i formar-los per tal que sàpiguen dialogar crí­ticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la de manera racional."?

També en aquest sentit es va recollir en el Fòrum Nacional: Entorno Familiar, Menores, Educación y Televisión, amb la necessitat de recuperar l'educació per la comunicació en el sistema educatiu:

"Es esta una necesidad inmediata en una sociedad con unos déficits preocupantes de alfabetismo audiovisual, pero crecientemente atrapada por la multiplicidad de canales y soportes que la tecnologí­a digital está posibilitando. Esa amplí­sima oferta de comunicación y ocio con receptores acrí­ticos o pasivos plantea serios peligros de perversión de valores o de distorsión de la percepción del entorno, entre otros."¨ Un análisis detallado de estos riesgos nos conduce a la urgencia de las soluciones. Y si de educación hablamos, la escuela es el instrumento adecuado. De entrada, hay que concienciar a las autoridades académicas de la conveniencia de regular y normalizar una asignatura que ayude a familiarizar a los escolares con el papel de los medios, la manera de hacer, la descodificación de los mensajes, la lectura de imágenes y otras múltiples facetas que no viene al caso detallar.4

Mitjançant la nostra proposta, volem aplicar els nostres coneixements i experiència a l'ensenyament, des de l'educació primària fins al Batxillerat, formant els alumnes perquè construeixin en equip la infraestructura necessària per a crear una televisió experimental i gestionar-la posteriorment sense que la intervenció dels adults sigui imprescindible, amb autonomia. Per aconseguir-ho, els educands començaran a fabricar el seu equipament reutilitzant aparells electrònics "“activitat que augmentarà llur grau de consciència mediambiental i no consumista- o modificant-ne algun component. El fet que construeixin ells mateixos la maquinària implica un cost reduït, un manteniment més sostenible i una major creativitat. "¨"¨ D'altra banda, cal tenir present que els nens i els joves veuen molta televisió i que aquesta experiència audiovisual pot servir perquè ells mateixos creïn i controlin els seus propis mitjans. A partir dels seus continguts preferits, es poden inspirar per a fer versions de programes existents i, tot jugant, aprendran a fer una lectura crí­tica del mitjà televisiu alhora que podran crear nous continguts i aportar innovacions al llenguatge audiovisual. Per tal que tot això s'acompleixi, la nostra proposta comporta la ideació d'una sèrie de tallers on s'inclou la realització tècnica d'un estudi de televisió modular, amb diversos nivells de dificultat, i que implica diferents costos. Cal que els alumnes aprenguin a construir les seves eines: un equipament realitzat en diferents fases que aconsegueixi formar una estructura amb capacitat per produir i crear continguts televisius. Tècnicament, aquesta estructura hauria de comptar amb un plató per a fer programes en directe, amb un estudi d'edició, amb un sistema radiant i amb accés a Internet. Des de Neokinok.tv hem investigat sobre diferents invents o enginys que seran els futurs elements que composaran una televisió de mecànica popular. Els nens i els joves han de dominar la tecnologia, han de saber fer funcionar sols aquest equipament, sense adults, i l'han de poder mantenir amb solucions senzilles, començant per l'automatització de continguts, uns sistemes de generació d'imatge sintètica, una gestió de continguts recopilats de la Xarxa, etc. Com a exemple, podem imaginar un plató que es composa de diverses càmeres que s'accionen prement un botó i en el qual es troba un personatge televisiu (l'actor) que és també càmera i realitzador alhora. A més, gestiona l'ús de diferents fonts de ví­deo o n'automatitza l'edició. De fet, pensem que la televisió a l'escola hauria de ser experimental, diferent de qualsevol altra televisió convencional, alhora que caldria que oferí­s més dinamisme i facilitat de maneig per a l'usuari (en aquest cas, l'alumne), tot donant possibilitats a la creació audiovisual, tant en directe com en diferit. A més, destacarem que l'emissió i la difusió són el format final de presentació, i per això es necessiten unes estructures televisives descentralitzades i amb possibilitat d'automatització, per garantir l'emissió fins i tot quan ningú no és present. Considerem important que el fet de construir l'estudi sigui assequible per a totes les escoles i per a tots els cursos. El sistema modular incentiva l'autoconstrucció i permet que cada escola inverteixi el temps i la dotació que es vegi capaç d'assumir per cada any escolar. A més, està implí­cita en el projecte la desmitificació de l'estructura televisiva convencional "“que no ha de ser ni prohibitivament cara, ni necessàriament exclusiva de grans empreses-, així­ com el foment d'un accés més democràtic a la tecnologia.

El projecte deriva en la petició d'unes freqüències lliures a l'espai radioelèctric per a l'ús experimental televisiu i per a poder difondre televisió en un àmbit comunitari. Així­, el model també es fa permeable a la seva audiència i aquesta pot respondre al mitjà gràcies a la seva proximitat. Creiem que és un dret de tots els ciutadans poder tenir accés directe als canals de televisió, ja que considerem que l'espai radioelèctric és un bé públic, com encara reconeix la legislació vigent. Per tant, és un dret dels nens i els joves el fet de tenir una presència mediàtica al mateix nivell que les empreses privades o públiques. És per això que un dels nostres objectius a llarg termini seria la creació d'una xarxa televisiva entre les escoles, on cadascuna d'elles fos un node de televisió comunitària, així­ com un centre de recursos per a la creació i la difusió audiovisual. La xarxa esmentada creixeria com un rizoma, independentment de la distància geogràfica entre els nodes, i aquests haurien d'estar preparats per fer connexions en directe, radioenllaços, produccions col·lectives, intercanvi de coneixement i dubtes a temps real, etc. Aquesta xarxa de totes les escoles pot comptar amb una plataforma única amb una difusió d'abast autonòmic. Creiem que una plataforma d'aquestes caracterí­stiques resulta d'interès públic general, i per tant hauria de ser assumida per l'administració com a televisió pública amb difusió en tot el territori autonòmic. Finalment, amb aquest projecte pretenem promoure, fomentar i garantir un aprenentatge cooperatiu, creatiu, mobilitzador, transformador, significatiu i transversal. És per això que creiem que els alumnes han de treballar en equip desenvolupant projectes que tindran visibilitat dins i fora de l'escola. Aquesta és la principal raó per la qual pensem que l'Educació en Comunicació i la integració de les TIC a l'escola han de comptar amb el suport d'un programa de continguts que contempli tant els valors pedagògics com els socials i ètics. Estem convençuts que el mitjà televisiu és una eina privilegiada per treballar tots aquests valors, així­ com per ajudar els nens i joves a créixer amb un esperit crí­tic.

Comptem també amb el fet que el o la docent poden no sentir-se capacitats per a transmetre els coneixements i habilitats que es proposaran a l'exercici. En aquest sentit, es pot llegir al Foro Nacional: Entorno Familiar, Menores, Educación y Televisión (cache), referint-se a la formació dels propis formadors:

"Si son titulados en Ciencias de la Comunicación, la formación pedagógica y didáctica es fundamental. Si son enseí±antes, la especialización en comunicación audiovisual se adivina también básica."¨ La pregunta es ¿cómo motivar al profesor? Es evidente que la escuela no puede ser ajena a las vivencias del nií±o. Ese divorcio entre la televisión y la escuela es ciertamente pernicioso para ambos, para la escuela y para la televisión. Para la escuela porque los medios de comunicación son sus competidores directos. Y para los medios audiovisuales que construyen una especie de medio ambiente constante en la vida de los nií±os y jóvenes, y además son un factor innegable de la socialización y también de la educación o formación de la infancia."?

És per això que es reservarà un perí­ode per a l'elaboració d'una guia que els acompanyarà en aquesta tasca, i que podrà tenir els apartats següents:

- Tallers per a nens i nenes?: Mòduls de construcció de sistemes de televisió experimental

-taller educatiu? taller educativo?